miro la boira baixa matinera que s’arrapa als vessans de les muntanyes…. ‘jirones’ és una paraula la musicalitat de la qual m’agrada…
la cerco en català… ‘esquinçalls’ és clar, preciosa!!
Archives for posts with tag: sentences
«La paciència i l’humor son dos camells amb els que es pot travessar qualsevol desert» (refrany àrab)
cert a la vida, cert a la muntanya
.
les decisions importants es prenen amb el cor, ulls clucs… per a tota la resta, es pot ser raonable
(i segur que això ja ho havia pensat/dit algú abans, però jo hi arribo vivencialment, per l’experiència, i és això que transmeto als meus fills quan es plantegen futur)
.
viatjava sempre pels plecs del mapa, rutes de camins esborrats a força de desar-los, línies difoses sobre els estrips del paper….
només així s’assegurava que ningú no pugués seguir-li les passes, i que tots els paisatges fossin sempre de redescoberta
.
«Me he dado cuenta de que hacer lo más inteligente solo es una buena idea cuando se trata de decisiones pequeñas. Para las cosas que te cambian la vida, hay que arriesgarse.
Y ahí está lo sorprendente: cuando te arriesgas, cuando haces lo correcto, cuando llegas a los límites del sentido común y cruzas a territorio desconocido, dejando atrás todos los olores y luces familiares, no experimentas una gran alegría ni una enorme energía.
No eres feliz. Las cosas empeoran.
Es un tiempo de lamentos. Pérdida. Miedo. Nos acribillamos a preguntas. Y luego nos sentimos tiroteados y heridos.
Entonces aparecen todos los cobardes y dicen: «¿ Ves?, ya te lo dije».
En realidad, no te dijeron nada.”
(de: ¿Por qué ser feliz cuando puedes ser normal?, Jeanette Winterson)
.
el curs prometia ‘sopars ràpids i sans‘, però amb enfornats de 45′ i salses amb xup-xup de 30’ no semblava que ‘ràpid’ fos l’adjectiu més adequat
ara, el nou curs proposa un ‘perd pes i guanya salut‘, imperatiu, i ella es pregunta si aquesta vegada la copulativa serà prou consistent…
.
“Si vols construir un vaixell, no has de començar buscant fusta, tallant taules o distribuint feina, sinó que primer has de despertar en els homes l’anhel del mar”, Antoine de Saint-exupéry (foto Cris)
.
![trencament[1]](https://unallunadepaper.wordpress.com/wp-content/uploads/2020/09/ca32b-trencament1.png)
aniré a l’infern, m’arruïnaré, patiré alguna desgràcia, em sortiran berrugues, cauran els cels i s’obriran les aigües….
(o el que és el mateix: no segueixo cadenes de correu, ni de whatsapp, ni de facebook, ni…., per principis -i alguna cosa més-)
.
no ens vam fer fotos, no ho vam piular a les xarxes…
i malgrat tot, va ser una trobada amb quatre vegades la potència d’un titular…
.
hi ha temporades en que transito el dies amb la sensació que el temps se m’ha encongit i ja no és prou ample per contenir-hi tota la vida…
llavors he de decidir si faig dieta de vida o em demano una talla més de temps
.