hi ha temporades en que transito el dies amb la sensació que el temps se m’ha encongit i ja no és prou ample per contenir-hi tota la vida…
llavors he de decidir si faig dieta de vida o em demano una talla més de temps
.
hi ha temporades en que transito el dies amb la sensació que el temps se m’ha encongit i ja no és prou ample per contenir-hi tota la vida…
llavors he de decidir si faig dieta de vida o em demano una talla més de temps
.
Em recordes un poema meu on deia que (justament) volia un camí més ample a la vida, no pas més llarg… més ample per poder portar amb mi, totes les coses que m’estimo.
Ens demanem una talla més dectemps. Fer dieta de vida, no és gens raonable, encara que a molta gent li sembli.
sí, Carme,
el mateix concepte, un cami ben ample per omplir-lo de tot el que estimem…. la vida no és negociable!! ☺️
El que s’hauria de fer és demanar una talla més, però el que fem sempre és dieta de vida. Si aconsegueixes descobrir la manera de no deixar res de banda, i seguir tenint temps, si us plau explica-m’ho!
bé, XeXu….
la recepta deu ser una combinació delicadíssima entre actitud positiva, eliminar superflus, concentrar-se cada instant, obviar convencions, escoltar-se un mateix, somriure, sentir, somniar… i alguns altres ingredients que de ben segur desconec i/o se m’obliden
mai no deixem d’intentar-ho però!! 😉