.
que l’autobús de línia s’aturi, mil·limètric, just a l’alçada exacte de la voravia atapeïda on esperes, depèn només d’un somriure i un bon dia cada matí en pujar-hi
.
.
que l’autobús de línia s’aturi, mil·limètric, just a l’alçada exacte de la voravia atapeïda on esperes, depèn només d’un somriure i un bon dia cada matí en pujar-hi
.
No estalviem mai ni un Bon dia ni un somriure… sempre són molt rendibles. Endins i enfora.
Tu creus? No ho sé, els conductors d’autobús no semblen gaire permeables al bon tracte, almenys en aparença! És clar que potser ets tu la que porta l’autobús, i llavors ho deus saber de bona tinta!
estic amb la Carme,
un bon dia i un somriure (endins i enfora, uó!!), sempre suavitzen i acosten…
potser, XeXu, hi ha diferències entre un conductor de bus urbà i un de «cotxe de línia», rural, que agafes quasi a diari… (ai, el context!)
🙂