Vaig triar,
amb cap, amb temps
Dos camins.
Un pas endavant.
Però llavors, el dubte:
soc al lloc correcte?
El camí no torna,
i mirar enrere fa mal
Ara, el que queda no és escollir de nou,
queda sostenir la tria.
Agafar les regnes,
reordenar el pas,
aprendre a caminar dins d’un paisatge que encara no reconec,
per no perdre’m del tot
Perquè a vegades,
tirar endavant no és confiança,
és, només, supervivència.
Crua.
