Durant anys,
treballes amb persones
amb qui sembla que comparteixes alguna cosa més que professionalitat.

Converses de passadís,
cafès a mig matí,
decisions,
complicitats petites.

Alguna cosa més que feina,
una mena de comunitat discreta.
Vida quotidiana.

Fins que un dia canvies de lloc.
Deixes de ser al mateix organigrama.

I gairebé sense soroll,
sense transició,
aquelles relacions desapareixen.

No hi ha conflicte,
només silenci.

Tu encara escrius, proposes un cafè,
intentes mantenir el fil.

Però sovint ja no hi ha lloc.
Persones amb qui havies compartit anys
es dissolen de la teva vida.

I aleshores ho entens:
que hi ha vincles que semblen personals
però en realitat,
només són institucionals.