No va ser una decisió, va ser el temps,
entrant a poc a poc, sense fer soroll
Hi ha fils que han resistit anys,
blans, sense trencar-se.
Ara però, ja no esperen,
i jo, finalment, tampoc no els retinc
No he sabut tornar,
no per absència d’afecte,
sinó perquè alguns nusos, quan es desfan, no recorden el gest.
I amb tot, deixar anar no és trencar,
és reconèixer l’espai que ha crescut entremig
i no forçar-lo a desaparèixer.
