25 d’agost.
L’agost encara hi és, però aquests dies tenen una cosa estranya: setembre comença a ocupar-nos abans d’haver arribat.
Comencem a mirar calendaris, pensar en la feina, ordenar coses, fer llistes, reprendre rutines… com si l’agost ja s’hagués acabat només perquè en queda poc.
Me’n faig conscient i em pregunto: quantes vegades deixem de viure una cosa perquè ja estem preparant la següent?
Aquesta tendència a avançar el temps, a deixar que el que vindrà ens robi els dies que encara són nostres.
Perquè setembre encara no ha arribat, però ja ha començat a ocupar lloc.
I no: només cal recordar-nos que no cal marxar abans d’hora.
Avui, encara és agost!!
