Aquest agost hem vist desaparèixer el sol.
Només uns instants.
Era allà, però no el vèiem.
I aquests dies la lluna també ha entrat a l’ombra.
M’ha fet pensar,
en tot allò que deixem de veure i donem per perdut.
Persones,
desitjos,
parts de nosaltres,
vides que semblaven acabades.
I potser no,
no tot el que no veiem ha marxat,
potser només és que hi ha una ombra al mig.
