A vegades, la vida et condueix en silenci
per camins que no sabies que t’esperaven.
No hi ha senyals,
només un lleu desplaçament.
Un pas mínim.
Una esquerda.
Una porta que queda sense tancar.
I un dia t’adones
que el lloc on ets ja no és exactament el d’abans.
No hi ha ruptura,
només una inclinació suau.
Tot sembla nou,
i, tanmateix, familiar.
Potser doncs, el camí no t’esperava.
Potser només,
has deixat de resistir la inclinació.
