Vet aqui un llibre deliciós, «Els tarongers de l’indià», d’en Jordi Achón.

A vegades, no saps perquè un llibre et crida l’atenció, si per la imatge a la portada o per la ressenya a la contraportada, si pel significat de l’autor o per la bellesa d’el títol….. Jo diria que aquest em va captivar per l’olor, per la promesa de l’aroma: els tarongers, la flor blanca de tarongina.

Feia dies que no aconseguia captivar-me en una lectura, feia llunes que un llibre no m’arrossegava l’esperit i les hores cap a móns petits i fascinants… «Els tarongers de l’indià» ho va aconseguir amb una senzillesa esfereïdora.

Rascat des de la tendresa d’una ploma negra, la història engruna dos amors… o tres: la solidesa d’una amistat feta de coses petites, la dolçor d’un amor llunyà desat entre els llençols del record, l’enamorament d’un món nou, o pel Nou Món….

Els lligalls que conformen el llibre ens expliquen la vida d’en Narcís, un bastard català que fa fortuna al Nou Món acompanyat pel seu amenuense cubà, en Francisco Jesús Valdés Expósito:

Ressenya:
A l’agitada Barcelona de finals de segle XVIII, a punt de començar la Guerra Gran contra la França revolucionària, arriba en Francisco Jesús Valdés Expósito, un negre exesclau d’origen cubà.

Porta una única missió que preveu enllestir ràpid: lliurar a n’Adelaida Balletbó, esposa d’un ric armador barceloní, l’herència que l’indià Narcís Deulofeu li ha deixat. El cubà també li havia de lliurar uns manuscrits i algunes cartes on es relatava la vida d’en Narcís, de llinatge bastard com delata el seu cognom.

Una trama tèrbola va ser la causant que en Narcís hagués de buscar fortuna fent les Amèriques on, un cop establert, es va fer ric amb el negoci de la grana. Després de trenta anys, decideix tornar a Barcelona, però, malauradament, la mala fortuna i un destí que sembla riure’s del protagonista fa que aquest trobi la mort durant el viatge.

Abans de morir, encarrega al seu amic Francisco Jesús que escrigui la seva història. Poc sospitava el fidel Francisco Jesús els dramàtics esdeveniments que el relat d’en Narcís desfermaria i les conseqüències que ell mateix patiria en una ciutat plena de conspiradors.

Anys endavant, ja avançat el segle XIX, aquest relats i les escriptures que feien referència a un taronger situat extramurs de Barcelona foren confiats a en Rossend Arús, personatge històric que arribà a ser Gran Mestre de la maçoneria catalana, el qual els guardà en secret dins la seva extensa biblioteca perquè no veia arribat el moment de fer-los públics.

Mort Rossend Arús, un editor que també seguia els preceptes de la maçoneria trobà l’amagatall d’aquestes cartes i documents a la seva baiblioteca i, impressionat per la història d’amor i de fraternitat que contenien, dedicí publicar-los.