He intentat ser raonable, de debò….
bé, de fet, aquests darrers anys ho he estat molt, de raonable,
escriure
però també, i cada cop més, monocroma, i trista, i callada, i avorrida, i solitària, i distant, i tancada, i monótona, i adolorida, i cansada, i reflexiva, i malcarada, i….
Em sembla que començo a enyorar…
…. ser irracionalment emocional
A vegades,
la vida es concentra en només un instant….
el centre de la galàxia
llavors, la resta esdevé fullaraca…
A vegades, un instant,
sense voler i sense per què….
photo 28166 1x.com
… em sento instrínsecament feliç
I si…..
… ja ho tinguéssim tot fet?
rellotge_espiral
podriem relaxar-nos, gaudir de la infinitud amable del temps que es repeteix cíclicament;
o podriem desesperar-nos, d’aquesta mateixa infinitud cíclica i exasperant del temps
i si ja ho tinc tot fet…
… me’n vaig?
un nou somni, només meu, si us plau….
El fet de no creure-hi,
no significa que no sigui real
cap a la lluna
Com les gavines,
gavines
que despleguen les ales per poder volar sense esforç,
només seguint la corrent, els canvis de marea, les fases llunàtiques….
Arriba un moment que continuar retenint les emocions és absurd, perquè és l’únic que ens queda.
Foto Nick Brandt
Amb tot, ensenyar-les és quasi pornografia…
.
(*) Fragment d’Una dona difícil, d’en Jonh Irving
Només vull entendre…
record
… entendre per què el meu impuls m’empeny alhora a no conformar-me amb res i a quedar-me quieta, com si la rebel·lió i la renúncia fossin part d’un mateix gest.
Ara que estreno casa,
em fa gràcia ensenyar-vos els racons des d’on escric, des d’on somnio….
(una iniciativa que començava a casa d’en XeXu i que s’ha anat escampant per la blogòsfera)
Son racons desendreçats, veureu,
i no els endreço per a la foto per què el batibull és curull de detalls amb significat….
Quan vull companyia, el racó compartit del menjador
Gairebé sempre, la cuina és el meu reialme
Però a l’estiu, com ara, m’agrada sortir a fora des d’on puc albirar els núvols
Tots amb portabilitat, sí!! ;o)
