el curs prometia ‘sopars ràpids i sans‘, però amb enfornats de 45′ i salses amb xup-xup de 30’ no semblava que ‘ràpid’ fos l’adjectiu més adequat
ara, el nou curs proposa un ‘perd pes i guanya salut‘, imperatiu, i ella es pregunta si aquesta vegada la copulativa serà prou consistent…
.
![trencament[1]](https://unallunadepaper.wordpress.com/wp-content/uploads/2020/09/ca32b-trencament1.png)
aniré a l’infern, m’arruïnaré, patiré alguna desgràcia, em sortiran berrugues, cauran els cels i s’obriran les aigües….
(o el que és el mateix: no segueixo cadenes de correu, ni de whatsapp, ni de facebook, ni…., per principis -i alguna cosa més-)
.
no ens vam fer fotos, no ho vam piular a les xarxes…
i malgrat tot, va ser una trobada amb quatre vegades la potència d’un titular…
.
hi ha temporades en que transito el dies amb la sensació que el temps se m’ha encongit i ja no és prou ample per contenir-hi tota la vida…
llavors he de decidir si faig dieta de vida o em demano una talla més de temps
.
.
no sé si mai he deixat d’estimar-te,
però podria tornar a enamorar-me de tu
.
això va de l’essència més genuïna,
no puc explicar-t’ho per xat
això va del més gran dels abismes,
no t’ho puc explicar de cop
.
No sap què busca, de fet, fins fa poc, no sabia que buscava res. Secretament però, molt al fons del seu cor, desitja trobar-se, saber quin és el seu paper (en la màxima de Wilde que deia: ‘Sigues tu mateix, que la resta de papers ja estan agafats’).
.
eixutes les paraules,
-si t’acostes massa, una dona com un esbarzer-
passejo la solitud embafada de silenci
i a força d’escanyar mots, els oblido
