en diuen Pass’Aran,
és una ruta transfronterera entre Catalunya i França, Vall d’Aran i Ariège, on hi proposen itineraris majestuosos i salvatges, amb variants per a fer grans pics, el Crabère, el Mont Valier, el Barlonguèra o el Mauberme….cinc dies potents, rabiosament feréstecs, rabiosament bonics
la vam fer, de l’11 al 16 d’agost, i encara l’estic paint (me’n faig creus d’haver-la feta!!); el Pirineu francès per on es camina la gran majoria del temps és un paisatge salvatge, frondós i desmesuradament verd, quasi verge: quan feia humitat, de la pluja i la boira baixa, semblava que caminaves en la selva tropical; llavors enfilaves tartera i tot era pedra esquerpa i llacs turquesa de mides i formes diverses; miraves enrere i veies els lloms blavosos de les carenes que anaves deixant enrere, el cel blavíssim… a les nits, si sorties fora del refugi després del pipi de matinada, el cel ensenyava milions de puntets titil·lants, atapeïts i lluents sobre el fosc immens i sense lluna….

una travessa recomanable en definitiva, ben marcada, una mica com Muntanyes de Llibertat, tot i que diria que més forta… van estar cinc etapes durilles, cada dia amb desnivells sobre els +-1200 i pico de metres, trencacames amunt i avall, entre 6-8-10h de marxa, a vegades sol radiant, algun dia boira i pluja…. amb moments complicats però també estones divertides, vam fer un equip molt divers però que ens enteníem, còmplices… i hi hem fet moltíssimes fotos, algunes son espectaculars, com el paisatge; d’una tria selecta n’he fet aquest petit vídeo que deixo aquí, per si voleu veure un tastet del que ofereix aquest paisatge
[youtube https://www.youtube.com/watch?v=-XDN4KXAJsE]
.
